Som encara als anys 60. Els menuts sempre es compren frescos a la parada de la Boqueria. I a casa, les dones, en general, els cuinen. El boom de la restauració i la passió dels foodies és cosa del futur. Com la venda de productes ja cuinats als mercats.
La Francisca va a una escola del barri, prop del Paral·lel, propietat d’un oncle seu. Pel que explica, hi va de gust. Però la mort d’un germà, primer, i d’una germana, després, fa que els seus pares l’embolcallin quasi en cotó fluix. I enlloc de deixar-la anar a l’escola, decideixen que es quedi a casa.
Però, no deixa d’estudiar. Té no una sinó dues institutrius. Una, que l’havia tingut com a mestra a l’escola, tenia per (mal) costum renyar-la molt sovint. Però, quan els seus pares la contracten per fer-li classes a casa, la tracta com una personeta. És època de grans i llargues lectures. “L’edat d’Or” de la literatura castellana al complert. Des de Cervantes a Lope de Vega.
La "Pepa" i la "Quima", tieta i mare de Francisca, respectivament. Foto: Menuts Rosa.
A casa, es parla català. A fora, al carrer, la situació és ben diferent, en un país que no treu el cap fins ben avançats els seixanta. Amb tot, la Francisca, entre coixinets, té temps per aprendre a tocar el piano.
Sortir de casa sola!
Sempre sota l’ull vigilant del pare, amb por que li passi res a la seva nena, i ja amb vint i un anyets, la Francisca aconsegueix el permís per sortir de casa –sola! – per estudiar francès a l’acadèmia Berlitz del carrer Balmes. Un dia, de camí entre Manso i Balmes, s’atura en un aparador. I en el vidre que hi fa de mirall, és capaç de reconèixer una figura familiar, mig amagada entre un grup de persones que esperen per creuar el carrer. És el seu pare, que no vol que li pugui passar res a la joveneta. Som a l’any 67.
La Francisca recorda que la Barcelona de finals dels seixanta és una ciutat tranquil·la, malgrat que es motoritza a gran velocitat. La rambla és dels barcelonins. I l’ambient del passeig de Gràcia no té res a veure amb el de Ciutat Vella. Explica que l’impressiona l’opulència que mostren algunes persones quan entren o surten de cases i despatxos.
I durant tots aquests anys, diverses generacions de dones han estat al front de la parada de Menuts a la Boqueria. La Francisca en dóna el seu testimoni en el vídeo.
