Despatxar, cuinar i servir

Estem molt orgulloses de la nostra parada, però atendre els clients que hi vénen a comprar és només una part del nostre dia a dia. També cuinem i servim producte, fresc i elaborat, per a altres negocis.

Proveïm de producte fresc molts restaurants de Barcelona, com ara Can Culleretes, Gaig, tots els del xef Carles Abellán, el Bodega 1900 i altres de l’Albert Adrià, Ca l’Isidre o La Bellvitja Brindisa, els propietaris del qual vam conèixer en una de les sortides que els comerciants de la Boqueria vam fer a Londres, on tenen diversos restaurants. I no ens hem d’oblidar de tot  de petits restaurants del barri, que ens vénen a comprar directament a la parada.

De la ràdio a la parada

A vegades els clients ens arriben de la forma més curiosa. Una vegada, el xef Sergi Arola parlava de cuina en un programa de ràdio de la Ser, i va explicar que li agradava molt cuinar els lletons i que els comprava a la millor parada de menuts del món, la nostra. Doncs es veu que dos senyors diferents que anavan en cotxe en aquell moment i tenien la ràdio posada ho van sentir, i van venir a comprar a la nostra parada.

70 quilos de ‘callos’ a la setmana

La nostra cuina no para. Cada setmana cuinem uns 70 quilos de ‘callos’, els picantets típics. També en fem a la catalana, però menys, uns 15 quilos, perquè tenen menys sortida que els altres. La nostra recepta de la tripa a la catalana la fem amb tripa morena i un sofregit de ceba, all, tomàquet, picada d’ametlles, avellanes, pa torrat, pinyons i all, i els acompanyem amb patates. Indispensable porta-los a taula amb un bon allioli al costat.

Quan ens vam decidir a cuinar, el primer plat que vam fer van ser els callos, que és el que la gent ens demana més. Però sempre estem pensant nous plats. Ara mateix, el més nou que tenim és un rotllet de galtes i espinacs o bolets, un mar i muntanya de capipota amb gambes i les galtes a la catalana, que van amb prunes, figues i orellanes, però sense picada. El truc perquè tinguin gustet és una mica de ratafia.

Sense comentaris.

Deixa un comentari