A la Francisca i a la Rosa, l’interès pels menuts els ve de lluny. Molt. O potser millor caldria dir que per tradició familiar. El referent: l’àvia. La Sisqueta. Una nena ben petita veu a casa com cuina l’àvia, que sovint prepara uns bons platets de llengua de vedella. La Sisqueta ho feia amb una tècnica que, més tard, la Francisca i la Rosa, com els grans cuiners i cuineres, han mantingut. Amb molta paciència, cura i coneixements.
Paciència perquè l’àvia tenia una cuina econòmica. Cosa que vol dir que es cuinava amb foc de llenya. Som a principis dels anys 50. A l’hora de cuinar, primer posava la llengua amb la seva pell en una cassola amb una mica d’oli. La saltava i de seguida afegia aigua per bullir-la. Després d’unes hores, la pell sortia sola. I començava una segona preparació.
A la mateixa cassola, amb oli, hi posava una ceba, alls i tomàquets per fer un sofregit. Tallava la llengua en filets no massa prims i els hi afegia, junt amb uns moixernons que havien estat 5 hores en remull. Es coïa tot durant uns 30 minuts a foc molt baix, ho salpebrava i afegia una mica de vi o de conyac. A l’hora de servir, ho acompanyava d’uns cigrons, unes patates...
Magatzem, carro i cavalls
Vora els tretze anys, la Francisca es posa davant del foc i comença a cuinar tal com ha vist fer-ho a l’àvia. Hi ha coses que no s’obliden.
En aquells moments, viu prop del xamfrà entre Manso i Paral·lel. La seva família hi tenia també un magatzem per coure menuts i una petita càmera, un carro i cavalls. (El “sis-cents” no circularan pels carrers fins a finals de 1957). És el negoci familiar. La compra la feien a l’escorxador que avui és la plaça del mateix nom.
Ja tenen una parada de menuts al mercat de la Boqueria, tot competint amb altres 58 més al mercat dedicades al mateix ram! Per què tanta competència? No només es tracta d’un producte que la postguerra ha fet habitual, amb un preu més baix que altres parts de la vedella, sinó perquè com la mateixa Francisca apunta, és un plat que forma part de la cuina catalana.
Manen els menuts
No és un “Sis-cents”, sinó un Symca, que el pare de la Francisca va a recollir a la frontera de la Junquera ! Els avis també es dediquen a la venda de carn de cavall, i n’arriben a tenir unes quantes botigues a Barcelona, però al que de debò es dediquen és als menuts. Així que un dia, l’avi, un home de pell bruna i elegant, les ven i es concentra en els menuts i en la Boqueria. La parada l’havien obert poc després de 1900.
(continuarà...)
